una fulla a la ciutat

avui he trepitjat una fulla a la ciutat

i he recordat el crec crec de les fulles seques
totes juntes
quan les trepitges en el bosc

avui he trepitjat una fulla a la ciutat

i m'ha fet somriure pensant en la tranquil·litat del bosc
en la calma dins el silenci

aquesta trista fulla, tant empolsegada de fum...
també ha fet crec crec

horitzó

visc en l'horitzó

em divises lluny

la mà no arriba i

la mirada s'hi fon

k.L.Reich Joaquim Amat-Piniella

Ensenyar té un avantatge increïble: aprendre.

Ara toca la lectura de K. L. Reich, i ja l'he llegit tres vegades però en cada nova lectura hi ha un nou aprenentatge.

Hi ha fragments molt colpidors, molt durs. Quan el narrador ens parla de la condició humana dins el camp. Com un presoner pot treure el millor de si mateix però també el pitjor, en un altre moment.

També hi ha altres fragments bonics en els que mostra la compenetració de l'ésser humà amb la natura. Parla d'un sol tímid en veure els presoners treballant i sofrint, un sol que no s'atreveix a brillar de la mateixa forma però que ho fa perquè és l'estiu. A l'hivern, però, fuig i així s'estalvia aquella visió tant terrible.

És una novel.la molt dura però molt bonica. A mi em va costar molt entrar-hi però un cop dins la lectura et sents realment en el camp de concentració, dins els blocks, com un ens que ho veu i ho sent de la mateixa manera que els personatges que descriu el narrador.

Hi ha un fragment que m'ha agradat especialment. L'Emili fa una comparació entre el primer moment d'entrar al camp base i al cap d'uns anys quan hi ha de tornar a entrar però matisant que hi ha pressentiments de la fi de la guerra. És al principi del catorzè capítol:

Capítol XIV "(...) L'altra vegada de fer aquell mateix camí, tot era blanc; ara, en canvi, tot era negre. I tanmateix, els pressentiments no responien a la mateixa coloració. (...)"

Quan comença un nou any...

Quan comença un nou any és com si tothom celebrés l'aniversari.
Tots a la vegada.
Tots l'estrenem.
Per això us felicito i us desitjo el millor pel 2008...

http://www.youtube.com/watch?v=4KZg0RbRHEs

Els grupets: cosa de criatures?

Em pensava que això de fer grupets era cosa de criatures. Quan anava a l'escola m'agradava relacionar-me amb les companyes i xerrar amb unes i altres: però, ai! No! Et deien que eres com una papallona i que o decidies el grup o et feien fora. Jo pensava: que tontes, no? Perquè parli amb X se suposa que ja no puc parlar amb Y? Però flipen o què?

La meva ignorància és encara molt gran perquè ara, que tinc uns quants anys més, em trobo que també es fan grups, o algú ho intenta vendre així, amb la gent de la feina.

La gent t'avisa, si ets nou i acabes d'arribar a l'empresa, et diuen: "... per cert, tu que ets nova, que sàpigues que hi ha dos grups, eh? Uns van a un bar i els altres a l'altre... tu sabràs..."

Caram! Que és una amenaça, això? I ara què faig? Cap a on vaig? Ostres, si no conec a ningú i tant se m'en dóna això dels grups, que mai m'ha agradat!

Al final t'obliguen a esquivar aquest sistema de grups i fer la teva vida paral.lela per poder parlar amb tothom com a persones normals.

Entenc que es poden tenir més afinitats amb unes persones i menys amb unes altres... però d'això a fer grupets com quan anàvem a escola...

soroll tic tac

Sssssuau com un conillet de bosc gris i menut
O
Rrrrruïnós com el rau rau de l'estómac que no troba on agafar-se dins el cos i cau
O
Llllllàstima la
Lllllàgrima que cau i ningú la sent com a sentiment, i s'oblida, i rovella un somriure

Toquen les campanes sempre per tu
I
Com quan volaves perquè el somniar t'ho permetia

Toca el tic tac sempre i no són ni el rellotge ni el temps que fuig
A
Cau el desig i el reprens al vol quan t'adones que és el teu cor el millor campanar


i que soni, que soni...

Mòbil vs Fix

Avui em preguntava a mi mateixa perquè caram no utilitzo el telèfon fix en comptes del mòbil...

I és que quan truques al mòbil truques a una persona, que potser no respondrà perquè no el pot agafar, però no perdrà el temps ni tu ni ella.
En canvi quan truques al fix no truques a algú sinó que truques a algun lloc, on hi ha, possiblement, més d'una persona i això significa que faràs més despesa de temps. Haurem de preguntar: Què hi és la "fulanita" o "el manganito"? I ens faran perdre el temps i les ganes de tornar a trucar.

El mòbil és més car, oh! i tant, però ens estalvia el calvari d'haver de parlar amb gent que no volem i anar directes al gra, o no?