Reflexionis

una fulla a la ciutat

2009-03-04T08:43:00.000-08:00

avui he trepitjat una fulla a la ciutat

i he recordat el crec crec de les fulles seques
totes juntes
quan les trepitges en el bosc

avui he trepitjat una fulla a la ciutat

i m'ha fet somriure pensant en la tranquil·litat del bosc
en la calma dins el silenci

aquesta trista fulla, tant empolsegada de fum...
també ha fet crec crec

horitzó

2008-04-17T10:49:00.000-07:00

visc en l'horitzó

em divises lluny

la mà no arriba i

la mirada s'hi fon

k.L.Reich Joaquim Amat-Piniella

2008-01-30T06:50:00.000-08:00

Ensenyar té un avantatge increïble: aprendre.

Ara toca la lectura de K. L. Reich, i ja l'he llegit tres vegades però en cada nova lectura hi ha un nou aprenentatge.

Hi ha fragments molt colpidors, molt durs. Quan el narrador ens parla de la condició humana dins el camp. Com un presoner pot treure el millor de si mateix però també el pitjor, en un altre moment.

També hi ha altres fragments bonics en els que mostra la compenetració de l'ésser humà amb la natura. Parla d'un sol tímid en veure els presoners treballant i sofrint, un sol que no s'atreveix a brillar de la mateixa forma però que ho fa perquè és l'estiu. A l'hivern, però, fuig i així s'estalvia aquella visió tant terrible.

És una novel.la molt dura però molt bonica. A mi em va costar molt entrar-hi però un cop dins la lectura et sents realment en el camp de concentració, dins els blocks, com un ens que ho veu i ho sent de la mateixa manera que els personatges que descriu el narrador.

Hi ha un fragment que m'ha agradat especialment. L'Emili fa una comparació entre el primer moment d'entrar al camp base i al cap d'uns anys quan hi ha de tornar a entrar però matisant que hi ha pressentiments de la fi de la guerra. És al principi del catorzè capítol:

Capítol XIV "(...) L'altra vegada de fer aquell mateix camí, tot era blanc; ara, en canvi, tot era negre. I tanmateix, els pressentiments no responien a la mateixa coloració. (...)"

Quan comença un nou any...

2008-01-04T00:48:00.000-08:00

Quan comença un nou any és com si tothom celebrés l'aniversari.
Tots a la vegada.
Tots l'estrenem.
Per això us felicito i us desitjo el millor pel 2008...

http://www.youtube.com/watch?v=4KZg0RbRHEs

Els grupets: cosa de criatures?

2007-11-08T09:28:00.000-08:00

Em pensava que això de fer grupets era cosa de criatures. Quan anava a l'escola m'agradava relacionar-me amb les companyes i xerrar amb unes i altres: però, ai! No! Et deien que eres com una papallona i que o decidies el grup o et feien fora. Jo pensava: que tontes, no? Perquè parli amb X se suposa que ja no puc parlar amb Y? Però flipen o què?

La meva ignorància és encara molt gran perquè ara, que tinc uns quants anys més, em trobo que també es fan grups, o algú ho intenta vendre així, amb la gent de la feina.

La gent t'avisa, si ets nou i acabes d'arribar a l'empresa, et diuen: "... per cert, tu que ets nova, que sàpigues que hi ha dos grups, eh? Uns van a un bar i els altres a l'altre... tu sabràs..."

Caram! Que és una amenaça, això? I ara què faig? Cap a on vaig? Ostres, si no conec a ningú i tant se m'en dóna això dels grups, que mai m'ha agradat!

Al final t'obliguen a esquivar aquest sistema de grups i fer la teva vida paral.lela per poder parlar amb tothom com a persones normals.

Entenc que es poden tenir més afinitats amb unes persones i menys amb unes altres... però d'això a fer grupets com quan anàvem a escola...

soroll tic tac

2007-09-29T04:23:00.000-07:00

Sssssuau com un conillet de bosc gris i menut
O
Rrrrruïnós com el rau rau de l'estómac que no troba on agafar-se dins el cos i cau
O
Llllllàstima la
Lllllàgrima que cau i ningú la sent com a sentiment, i s'oblida, i rovella un somriure

Toquen les campanes sempre per tu
I
Com quan volaves perquè el somniar t'ho permetia

Toca el tic tac sempre i no són ni el rellotge ni el temps que fuig
A
Cau el desig i el reprens al vol quan t'adones que és el teu cor el millor campanar

i que soni, que soni...

Mòbil vs Fix

2007-07-18T08:38:00.000-07:00

Avui em preguntava a mi mateixa perquè caram no utilitzo el telèfon fix en comptes del mòbil...

I és que quan truques al mòbil truques a una persona, que potser no respondrà perquè no el pot agafar, però no perdrà el temps ni tu ni ella.
En canvi quan truques al fix no truques a algú sinó que truques a algun lloc, on hi ha, possiblement, més d'una persona i això significa que faràs més despesa de temps. Haurem de preguntar: Què hi és la "fulanita" o "el manganito"? I ens faran perdre el temps i les ganes de tornar a trucar.

El mòbil és més car, oh! i tant, però ens estalvia el calvari d'haver de parlar amb gent que no volem i anar directes al gra, o no?

a flor de pell

2007-07-13T10:42:00.000-07:00

a flor de pell
tot em punxa
m'irrita
a flor de pell
agulles

a flor de pell
tot es remou
per dins
a flor de pell
papallones

2007-06-27T10:27:00.000-07:00

IX

Les hores dansen

sobre la meva pell

i ve la solitud

de peus menuts,

sense sabates...

Maria-Mercè Marçal

Bruixa de dol
(1977-1979)

He descobert fa poc aquesta figura femenina, gran poetessa. Els seus poemes cal llegir-los amb tranquil.litat i millor si es llegeixen vàries vegades. A poc a poc he redescobert la grandesa de les coses menudes gràcies a les seves poesies.

Per exemple, el poema que he copiat a dalt, que parla d'una solitud dolça i volguda, o si més no ben acceptada.

La imatge dels peus menuts sense sabates és deliciosa.

(www.gonvi.com)

Joan Salvat-Papasseit

2007-06-16T04:50:00.000-07:00

Fa anys, quan estava estudiant per a la selectivitat vaig tenir la sort que en literatura catalana havíem d'estudiar en Papasseit. Em vaig enamorar d'un poema que encara que vulgui no puc oblidar. Forma part de l'obra La rosa als llavis, 1923

RAÏLS I MÉS RAÏLS

raïls i més raïls

-i més raïls i més raïls-

(la xemeneia fa el seu nom blanc

en marxa)

jo resto pres per la xarxa dels raïls:

cor i desig com unes mans lligades

(si xiula fort

penso que m'ha cridat)

-perquè enyora l'amant

i jo l'amor del cos

i el de l'amor només de l'estimada

i ara imagino

el seu bes i el seu braç

i és sols l'agulla dels raïls

i la màquina

MÉS RAÏLS QUE VOLS D'OCELL

LA MATINADA CLARA

suau i dolç

2007-06-08T11:11:00.000-07:00

suaument i dolçament
prop l'orella
m'ha xiuxiuejat l'Estiu
que ja arriba

oh dolç, oh suau, Estiu,
la calor dels teus braços em reconforta,
eternes joies brillants les teves nits,
oh si et tingués tot l'any, Estiu!

entre llengües

2007-05-26T03:35:00.000-07:00

La qüestió de la llengua sempre m'ha intrigat.

En un primer moment vaig ser força "radical" però en realitat era ignorància.

Ara que tinc una mica més d'experiència, tot i que encara em falta molt per aprendre, penso que la situació del català i del castellà és ben espinosa i que no hi ha cap solució ideal. A cada poble en el que he estat les dues llengües i el seu contacte són absolutament distints.

A Girona, per exemple, vivim una realitat que varia depenent del barri, de l'escola, del bar...

Salt es mereix un estudi profund que podria tenir uns quants volums, es barreja la immigració després de la guerra civil i els seus descendents, amb la immigració recent magrebí, etc i encara trobem la gent autòctona que fuig del poble perquè ja no el reconeix com a seu. I no és aquesta una situació urgent d'estudi?

A Blanes, els nois entre 14 i 17 anys barregen el català i el castellà, quan parlen i quan escriuen... I suposo que com a Blanes hi deu haver altres llocs amb una situació molt semblant.

Cada raconet de Catalunya té un comportament amb les dues llengües i a vegades pot ser motiu de discòrdia o de mals entesos.

Crec que caldria començar per una bona educació : a casa i a l'escola. Una coherència entre els elements educatius que es basés en el respecte mutu i en el fet d'intentar entendre la visió que poden tenir altres persones degut a la seva particular vivència.

Si tinguessim com a base això el que vingués després resultaria més senzill de solucionar (sempre i quan no tinguessim aquests polítics amb afany de poder i diners).

També tenir en compte que la llengua és viva i, per tant, anirà evolucionant com ha fet sempre, encara que es fassin campanyes publicitàries del "català correcte, passa'l".

un somriure i dues llàgrimes

2007-05-14T01:34:00.000-07:00

Si penso en el passat la imatge sovint és la fusió d'un somriure amb alguna llàgrima.

Si penso en els nens... tan menuts... i com dos ossets de peluix de tant tous com eren...

I si penso, tot mirant les fotografies, que el temps és veloç i nosaltres feixucs.

Que els nens mostren els canvis que fan amb senzillesa, i els grans, sovint, mostrem alguns

canvis amb el regust agredolç de la incomprensió...

Per què, què és el temps? I cap a on ens porta amb aquesta velocitat que no es pot ni mesurar?

Si penso en el passat m'agrada somriure, i somric, encara que rellisquin un parell de

llàgrimes sinceres.

Descalç sobre la terra vermella

2007-05-12T09:54:00.000-07:00

Francesc Escribano escriu sobre la vida de Pere Casaldàliga.

Només el títol ja em va atraure molt. És un títol romàntic.

Promet.

"És quan dormo que hi veig clar"

2007-05-05T10:21:00.000-07:00

Avui estic generosa amb tu, va... Què faries avui si poguéssis fer-ho?

"Avui m'hagués llevat d'hora, encara que em costés (que em costa), m'hauria pres un cafè amb llet deliciós, que ja me'l trobaria preparat amb la seva justa temperatura a la cuina (aquesta ben neta, com a l'anunci aquell d'electrodomèstics).

Després menjaria un entrepà de pernil salat deliciós.

Relaxadament agafaria una bossa de mà per anar a alguna platgeta perduda, amb un paisatge paradisíac, amb un o dos llibres i música, com a mínim.

I sobretot que no falti el sol, en tot el matí.

I només amb això em dono per satisfeta."

Au va, i ara torna a la realitat, i torna a endinsar-te en els objectius terminals (que sóna a fi del món)...

currículums, decrets i altres llaminadures

2007-04-30T06:58:00.000-07:00

L'automotivació com a peça clau per poder estudiar 71 temes i poder fer una programació didàctica de la qual pugui sentir-me'n orgullosa (tot traient l'entrellat de la convocatòria, primer, després el decret i el currículum... )

Si m'en surto... deixaré d'estar 10 dies aquí, 8 dies allà, ara un horari, demà un altre, avui amb els de primer però la setmana vinent... I podré conèixer els alumnes, podré veure resultats! podré fer autoavaluació del curs per poder introduir millores! Fins i tot tindré veu i vot a les reunions...

Si m'en surto podré començar a tenir un horari durant tot un curs, podré gaudir d'una mica de "rutina" que ja no sé ni què és. També tindré contracte tot l'any, i no uns dies al mes, i a l'estiu mai.

Si no m'en surto... més val no pensar-hi, llavors ja faré un esforç mental per buscar tot allò positiu del meu cas.

Automotivació 100%, per exemple: aixecar-se cantant la cançó d'en Serrat (Hoy puede ser un gran dia... )

Segona i tercera part

2007-04-26T05:12:00.000-07:00

Després de descobrir un gran interès en la primera part del llibre, malauradament, no va passar el mateix en la segona i la tercera part.

Ha estat una lectura interessant però buscava més sentit al final, o no sé què buscava però no l'hi he trobat.

De totes maneres és un llibre per tornar a llegir. Potser en una segona lectura disfrutaré més del final.

És un llibre ple de dolor, guerra i menyspreu. Recorda constantment la imatge d'un dictador fictici però real que s'amaga sota la figura d'un grup fort psicològicament però sobretot deformats en tota la seva naturalesa humana.

Això em recorda una frase que he llegit avui, que deia una cosa semblant a: "Si hi ha vida fora de la terra de ben segur que són intel.ligents perquè no s'han acostat per aquí"...

1984 El Gran Hermano te vigila- Primera part

2007-04-10T07:23:00.000-07:00

1984 El Gran Hermano te vigila

George Orwell

He començat una lectura molt interessant. Havia sentit parlar d'aquest llibre i finalment el tinc entre les mans. Des del primer paràgraf m'ha atrapat, espero cada nit per poder llegir més i més pàgines i sé que quan faltin poques pàgines pel final em sabrà un greu terrible acabar-lo.

Crec que en varen fer una pel.lícula, després del final la miraré...

Tan sols he llegit la primera part, i n'hi ha tres. És una obra de ciència-ficció però sense ovnis.

Si algú està llegint això que acabo d'escriure li recomano aquest llibre, és molt més interessant que el meu blog! jeje (cosa no gaire difícil, és clar) ;-)

no arriba no...

2007-03-22T15:06:00.000-07:00

No, no, encara la nova etapa no ha arribat, encara l'espero, asseguda, llegint o pensant...

Deu ser com la primavera, que semblava que arribava amb gran pressa i el fred li ha tret una setmana, de moment.

començar i acabar, per tornar a començar

2007-03-12T11:35:00.000-07:00

Aquest any començo i acabo etapes amb una rapidesa trepidant i esfereïdora. He començat el 2007 amb un ritme...

Ja tanco l'etapa dels homes grisos amb colors amagats sota la capa de la superficialitat i fredor inicials. Ara vaig de cap a una altra aventura, no sé on serà, ni per quant de temps... res de res.

Tant de bo, però, que la nova etapa estigui impregnada d'aquest aire renovat amb aromes de primavera.

colors

2007-02-21T11:02:00.000-08:00

rascant, rascant... dins el gris, amagats... potser hi ha colors.

Els homes grisos

2007-02-20T02:16:00.000-08:00

En molts moments de la meva vida he pensat en la imatge dels "homes grisos" del llibre de la Momo. I ara torna a ser un d'aquests moments.

La imatge d'un edifici de formigó, on moltes de les persones que treballen a dins són gent grisa. Persones amb la cara blanca, la mirada perduda i una actitud totalment apàtica.

Ni miren, ni saluden.

Són éssers autòmats.

Em fa por pensar que el fet d'estar envoltat de gent grisa em pot fer perdre els meus colors. Els colors senzills que a poc a poc vas afegint a la vida perquè prengui sentit i que et fan somriure, que t'ajuden a dir hola, a mirar a la gent als ulls... Colors que volen ser més intensos i que compartits prenen força.

Però el gris tenyeix de gris el que toca.

Ara em toca lluitar contra el gris. I em dóna la sensació que no és la primera vegada que ho penso i potser tampoc la primera vegada que ho escric. El cicle de la vida en forma d'espiral pren força en aquesta etapa.

la ràdio, la vida...

2007-02-10T08:48:00.001-08:00

Ahir escoltant la ràdio vaig sentir unes paraules que em varen agradar i que em varen fer pensar...

Comentaven que a la vida cal tenir algunes coses bàsiques per a donar-li sentit: estimar i algun projecte.

Vaig pensar que donar sentit a la vida cadascú ho fa a la seva manera però dient "estimar" i "algun projecte" hi entraven moltes maneres de viure diferents.

Estimar, incondicionalment, sense por, sense esperar a canvi una altra cosa. Estimar amb totes les seves lletres.

I un projecte... importantíssim, cal no perdre mai de vista què volem aconseguir i anar-ho intentant, sense perdre l'esperança i si cal anar renovant els projectes.

Dues pautes bones per disfrutar de la vida, que ja sabem quin serà el final. Sabem que les coses són mutables, que poden deixar de ser-hi ràpidament. La vida és així i ningú més poderós que ella.

Dins el mot "vida" hi ha el mot "mort", però afegint elements forts que fan de pilars entre un mot i l'altre podem aconseguir gaudir de moments increïbles.

Ahir sentint la ràdio vaig disfrutar.

El petit príncep

2007-02-04T08:15:00.000-08:00

"I es va sentir molt desgraciat. La seva flor li havia explicat que era l'única a l'univers de la seva espècie. I heus aquí que n'hi havia cinc mil, totes semblants, en un sol jardí!"

<<Em pensava que era ric d'una flor única i només posseeixo una flor ordinària. (...)>>

(...)

"Però ella sola és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he posat sota la campana. Perquè és la que he protegit sota el paravent. Perquè li he matat les erugues... Perquè és la que he escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa."

(heus ací el secret que la guineu comparteix amb el petit príncep)

PAU

2007-01-29T10:00:00.000-08:00

La paraula PAU aquests dies està en boca dels més petits. Preparen cançons i poemes que tenen una innocència verdadera quan són ells que canten i que reciten.

I ells saben que barallar-se és dolent, que trepitjar els companys no s'ha de fer i que cal vetllar per la pau. Quan amb els seus ulls i la seva veueta defensen la PAU, pots arribar a pensar, durant un instant, que podria ser...

Serà terrible quan aquests infants deixin enrere aquesta magnífica innocència i comencin a veure amb uns altres ulls el món, i si són sensibles i han après bé les cançons... restaran tristos.

l'aire gèlid

2007-01-24T11:00:00.000-08:00

ara sí que ha arribat l'aire glaçat

gèlid

i arrencant la pell sense pietat

arriba tard

i amb pressa vol fer tot el que porta amb retard

on és?

2007-01-20T09:50:00.000-08:00

on és l'hivern?

jo no el trobo a faltar

però em pregunto on s'amaga mentre li roben el temps...

d'un repte o un entrebanc II

2007-01-15T11:25:00.000-08:00

El mes de maig de 2006 vaig escriure que no sabia si era un repte o un entrebanc. Era una cosa pendent que no acabava mai, i per fi l'he acabada i dono mil gràcies a les persones que m'han animat i dues mil a les persones que no només m'han animat sinó que m'han ajudat també (sobretot tu Bet!).
Ara penso que és un repte (i també un immens entrebanc en alguns moments! jeje) però que val la pena acabar el que s'ha començat per no mirar enrere i entristir-se.
Estic contenta, no és una cosa meravellosa la que he fet, però l'he fet i això ha estat tot un repte!!!

Converses

2007-01-12T03:07:00.000-08:00

Ahir fent una de les entrevistes pel treball (que ja acabo!!) vam acabar parlant de la vida. El gran misteri de la vida. I vaig pensar que sovint penso en aquestes coses però no trobo amb qui comentar-les, fer una mica de tertúlia, de debat. Compartir idees que has llegit o que has sentit...
Quan vaig a fer un cafè els temes que es parlen són feina, vida familiar i per tant, problemes domèstics... i trobo a faltar altres temes que van més enllà.

El dia a dia: pagar factures, preparar el menjar, preparar la feina, etc etc, acaben mutilant, si no estàs alerta, reflexions que van més enllà de la quotidianitat.

perduda

2007-01-06T12:07:00.000-08:00

blanc llet
foc cel
plata lluna
sol ardent
llum i color
ho crema tot
dins la foscor

no res

2007-01-02T08:00:00.000-08:00

invisible com un suc inexistent
inexpressiu
camí absolutament inviable
amarg el no res de les respostes

Rebel.lia pel 2007

2006-12-29T04:44:00.000-08:00

"No és en la resignació que ens afirmem, sinó en la rebel.lia front les injustícies... canviar és difícil però és possible." (Paulo Freire)

Petit príncep

2006-12-15T00:39:00.000-08:00

"Cada dia aprenia alguna cosa més del planeta, de la marxa, del viatge. Tot anava venint a poc a poc, a l'atzar de les reflexions." (Antoine de Saint-Exupéry)

trdr

2006-11-13T11:52:00.000-08:00

ao

inspirades en la tardor:

"una rotllana incontrolada dóna voltes al voltant d’una rodona marejant
cauen les fulles esbalotades sense saber si és la tardor que les està ja trepitjant

un seguit de crits ben alinetas des dels fils electrificats preparen un vol acalorat
buscant terres on no caldran castanyes ni castanyoles per tenir les mans calentones"

l'espurna és

2006-11-04T08:40:00.000-08:00

i l’espurna, prudent, que no poruga,
s’enfronta a les mil gotes com si només fossin una
i encara que dubte i fins i tot s’enfonsa, torna a sortir,
i continua sent espurna, i no s’apaga,
i la seva llum continua donant escalfor

l’espurna lluita per ser espurna,
sap que no és molt,
però és

l'espurna

2006-10-28T09:13:00.000-07:00

En l’horitzó proper d’un món llunyà
Neix una espurna d’esperança
És atacada ferotgement per la immensa pluja feréstega del temps de l’incomprès
I fuig del diluvi amb la nuesa d’una innocència esqueixada i minsa

nit-nuit-noite-noche

2006-10-13T00:47:00.000-07:00

en una nit fosca
la negror esdevé inquietant
la mirada es perd dins l’obscur
no hi ha llums on guiar-se
on trobar descans

i la nit és fosca
i la tremolor domina el neguit
els ulls busquen l’infinit
i topen amb la pared tancada de núvols

potser demà la nit m’acompanyarà

octubre

2006-10-07T07:13:00.000-07:00

Avui és 7 d'octubre, com sempre penso... com passa el temps. Pensar això és ja un defecte intern que tinc, és clar, no va bé adonar-se tan sovint del pas del temps.

Avui fa solet però no se sap si durarà tot el dia o no. Per si de cas aprofitarem el sol per eixugar el munt de roba neta i molla que tenim. Fem una mica de dissabte, avui toca.

Avui però he aprofitat per pensar un xic però no ho compartiré aquí. De fet trobo molt inútil el que acabo d'escriure, o sigui que ja n'hi ha prou.

el setembre i la crisi que comporta

2006-09-24T02:13:00.000-07:00

El setembre és dur. Comença a canviar el temps, ja no fa tant de solet. Comencem a entrar en la foscor, més aviat.
La tardor s'apropa, i a la vegada que cauran les fulles, els camps quedaran deserts (o quasi) també cauran els cabells i ens faltaran vitamines... L'energia vital cau en picat!

El cos necessita acostumar-se a poc a poc al canvi d'estació, al canvi de ritme. Ja no s'hi val anar a dormir tard perquè el cos necessita un xic més de descans.

Al cap d'un mes el cos ja s'ha habituat a la nova estació, però llavors vindrà el canvi d'horari (que ens donarà una patada al rellotge intern, com sempre!), però si tot va bé hi haurà el consol de l'escalfor de dins les cases.

Per mi el setembre el podem eliminar, i podem passar directament a finals d'octubre i pensar que pots fer un passeig per la Devesa de Girona amb tot l'ambient de les Fires, que amb una mica de festa es passen tots els mals!

Adaptació a P-3

2006-09-14T00:55:00.000-07:00

Quan un nen comença l'escola, a P-3, hi ha escoles que fan adaptació. Jo m'he trobat que aquesta setmana el meu fill només pot anar de 15h a 17h a l'escola. Ell tenia unes ganes boges, boges de començar l'escola "dels grans". Ells estava molt conscienciat de tot i ara no entén perquè fins a les 15h de la tarda no pot entrar a l'escola. El germà gran sí, ell encara no. Ostres! I tant que és adaptació, he d'adaptar tot el que li he explicat aquest temps i intentar explicar-li que s'ha d'esperar encara més dies per començar de forma normal l'horari escolar.
Entenc que hi ha nens que els costa molt (entenc també que molt sovint és culpa dels pares), podríem fer una adaptació als pares. I els nens normals, que saben que la vida no està feta entre cotonets, que comencin l'escola com s'ha fet tota la vida.
A mi que m'ho expliquin bé perquè no m'acaba de convèncer l'adaptació a P3.

Les eternes reunions... de pares

2006-09-09T07:05:00.000-07:00

En una setmana dues reunions de pares, convocades a les 20h. Molt bé.
Se suposa que cal donar informació important, es poden repartir folis explicatius i anar punt per punt amb rapidesa, i fer un torn de preguntes si cal al final. Doncs no és així. Comencem malament, no sé pas com pot acabar!
A les 20h més alguns minuts comença la reunió: explicacions del director (que es poden posar per escrit i ja està), després comença la cap d'estudis (bla, bla, bla...), presentació dels mestres dels nens (interessant pels pares però ho allarguen massa, massa).
Ja són més de les 21h i encara no han parlat les mestres tutores dels cursos, ja comença la meva desesperació. He vingut a perdre el temps? Per què allarguen tant el que es pot dir en tant poca estona? No entenc res de res.
M'adono que no som ni la meitat dels pares els que assistim a la reunió, però puc entendre què passa...
L'any que ve aniré directament a la segona part de la reunió, o demanaré tutoria durant la primera setmana d'escola... O que m'ho passin per escrit...

Encara som a la reunió, ja són les 21h ben passades, comencen a parlar les mestres encarregades del curs, estan cansades també (normal, penso). Però fan el mateix!! No passen a l'acció!

I alguns dels pares que si el meu fill això, i el meu fill... (algú li pot dir que aquí es parla en general i no del seu fill? )

Cada any són pitjors les reunions... Quan pugui faré un escrit formal al professorat de l'escola per donar-los una visió distinta de la jugada. No cal que sortim de les reunions a quarts d'onze de la nit, no cal.

de quan

2006-08-24T01:56:00.000-07:00

de quan el cap no vol cap paraula,
de quan els dits s'escapen de l'escriptura,
de quan els pensaments no volen ser-hi,
de quan el blog queda sense companyia, sense escriptura, sense paraules, sense pensaments...

de tant en tant ja passa això

d e s a p a r è i x e r

2006-07-24T05:31:00.000-07:00

desaparèixer i tornar-se en no res dins la inconsciència conscient de no ser,

marxar i que no et trobin a faltar,

esdevenir invisible i no cessar de veure-hi,

un viatge agredolç cap al més enllà i poder tornar,

només d e s a p a r è i x e r

maquillatge

2006-07-21T11:15:00.000-07:00

Avui pensava en com podia maquillar-me per fer bona cara.
I res, que la bona base d'un maquillatge consta de dos passos previs indispensables:

Pas 1 --> Descansar molt, molt, molt bé. O sigui dormir profundament i llevar-se del llit notant que res et fa mal.
Pas 2 --> Estar contenta. Veure el got mig ple.

Em sembla que a partir d'aquí ja pots posar rimel, o no posar-ne, posar una samarreta nova o la més vella de l'armari... que és igual. Si tu et sents bé vol dir que estàs bé i no hi ha més secret que aquest.

Que fàcil sembla, oi?

Avui aniré aviat al llit i prepararé la base de maquillatge per demà: pas 1. I de bon matí, si no em llevo amb el peu esquerre podré acabar la base i fer el pas 2.

Et desitjo un bon descans...
No hi ha res com dormir bé...

L'hivern ja és aquí.

2006-07-07T07:07:00.000-07:00

L’hivern ja és aquí! No ho sabies?

Sí, sí. Ahir volia comprar roba d’estiu pels meus fills i la sopresa va ser que la roba d’estiu es trobava pràcticament amagada, en una d’aquestes grans botigues que tenen franquícies arreu del món.

Ens hem tornat bojos? O millor dit, s’han tornat bojos? Que vulguin fer una petita col.lecció per mostrar la roba d’hivern em sembla correcte, però d’aquí a tenir el setanta per cent de la botiga amb la roba d’hivern no ho puc entendre. Jo diria que estem a la primera setmana de juliol, no? I que els termòmetres marquen unes temperatures elevadíssimes que no deixen ni dormir. Per tant, la meva humil deducció és que si no és que has de marxar de vacances a Groenlàndia, per exemple, no compraràs ni una peça d’abrigar fins d’aquí molts, molts dies.

No és el que passa a totes les botigues però sorpren el fet de que cada cop s’avancen més i més amb la roba d’una temporada que encara no ha d’arribar, que ni tan sol és a prop. I potser ni volem que se’ns recordi que després de tanta calor vindrà el fred.

La opció va ser marxar d’aquesta botiga, quin remei...

Entendre els silencis

2006-06-28T03:45:00.000-07:00

Els silencis, com les paraules, formen una part important de la nostra vida, formen part de la comunicació.
Però és un esforç intentar entendre els silencis, saber descriure interiorment què li pertany al silenci.
El silenci pot ser el significat d'una sincronia, o d'una harmonia entre dos o més parlants,
o pot ser just el contrari,
o pot ser ràbia continguda,
o ignorància,
o un plor ben ofegat,
o una gran alegria interior,
o pot ser una pena immensa amb ningú per compartir-la,
o...

El silenci i el seu significat és un univers sense fi, amb tantes interpretacions com moments es viuen.

A vegades els silencis passen desapercebuts entre nosaltres, ens distraiem amb algun so del voltant, però el silenci sempre hi és present, només cal parar l'orella... Sssssss

Hi ha llocs que predisposen a un silenci més íntim, que no serviria d'exemple la ciutat plena de cotxes, camions, grues, autobusos, avions, ambulàncies... sinó el contrari.

Algunes cosetes relacionades amb el silenci:

http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0124568

http://ca.proverbia.net/citastema.asp?from=1&ntema=Silenci&tematica=173
"El silenci és la rèplica més aguda."
Gilbert Keith Chesterton (1874-1936)

Un ramat de nyus

2006-06-26T10:32:00.000-07:00

Tens la imatge al cap?
...

Milers i milers de nyus en moviment, un ramat de quatre mil o cinc mil caps o més, tots corrent en una mateixa direcció, aixecant una muntanya de pols al seu voltant. Sembla un gegant de sorra, tots junts són un. Però, alerta, ells no segueixen la consigna dels tres mosqueters (tots per a un i un per a tots), no, la llei de la natura salvatge és la que domina el ramat.
Volen travessar un riu, que és un xic profund, ample i amb un fort corrent, i per això es posen tots a prop de l'aigua, tenen la mirada de por, no veuen el moment de començar a creuar, alguna cosa dins seu els diu que és temptar la sort...
I comença la cursa, es llença a l'aigua el nyu temerari del grup, o l'insconscient, (on vas boig? què fas?), fa un salt ben graciós i vinga que a l'aigua hi falten nyus! I darrere seu ja ningú s'ho pensa! Tots a l'aigua! De cop! L'instint de supervivència els dius que s'han d'arriscar, tots són un doncs tots a l'aigua.
...
I comença la cursa, i comencen les imatges cruels que té la vida: quan uns es trepitgen als altres, s'empenyen, es dónen fortes patades, cadascú mira només per la seva vida... És la vida o la mort...
...
I uns 400 o 500 nyus queden atrapats per sempre més en aquell riu, i el riu els portarà corrent enllà, sempre i quan no hagin passat abans els cocodrils que aprofitaran per fer un bon àpat, és el seu dia! O els carronyaires, qui els hi havia de dir que avui tindrien un festí! Ho arriben a saber amb temps i s'haguessin posat les seves millors ales!
...

Mentre anava mirant el documental intentava anar comparant els nyus, i el seu sistema, amb el de l'espècie humana. I cadascú que faci les reflexions i les conclusions que vulgui... però animals ho som, no hi ha dubte!

Educació: tot un món

2006-06-23T04:24:00.000-07:00

Cada pocs mesos varien les normes, ara una resolució per aquí, ara un decret per allà, i compte que si no t'ho llegeixes pots quedar malparat!

I si ve un altre conseller vénen amb ell més decrets, més resolucions, i més normes per aplicar en terminis brevíssims de temps, i vinga senyors maregem la perdiu i perdem el temps... i el pitjor fem-lo perdre a l'altra gent.

El sistema polític que envolta el món de l'educació és com un monstre imparable que s'ho emporta tot amb cada pas que fa.

I m'agradaria concretar fets però és que estic empatxada de lletres i d'anar traient l'entrellat als documents que publiquen... que sovint ni la gent que treballa al departament no sap ni el que escriu.

A la foguera de Sant Joan tanta burocràcia!

sí, no, sí, no, sí, no...

2006-06-19T00:48:00.000-07:00

Com en la sort dels pètals d'una flor em vaig passar dies sospesant quina era la millor opció: sí o no.
I com quan s'acaben els pètals de la flor no t'acabes de creure la opció que ha quedat guanyadora.
Deixant de banda la meva tria el que importa és que ha guanyat el sí. I no sé si importa massa la no partcipació perquè si la gent no ha volgut dir res serà que no tenia res a dir, no?
Gairebé la meitat de la població de Catalunya s'ha pronunciat en el referèndum, i l'altre gent no té esma o no té interès o té massa problemes personals... ves a saber què tenen, el cas és que no s'han pronunciat perquè tenen també la llibertat de no fer-ho.
Així resulta que tenim nou estatut, que ni els polítics saben si es complirà i si es compleix quants anys trigarà a establir-se?
"Vint, trenta, quaranta... ametlla amraganta, pinyol madur, nero nero nero.... " que ja ho diuen les cançons populars... "veste'n tu"
Fins a quin punt ens afectarà a tu i a mi?

"Col.lateral" està de moda

2006-05-30T00:43:00.000-07:00

El mot "col.lateral" està de moda?
Si escoltes la ràdio, o mires les notícies a la televisió, o les entrevistes que es fan en qualsevol dels mitjans de comunicació t'adones que tot és un dany "col.lateral", o que ha estat només una relació "col.lateral", o que només ha afectat "col.lateralment"... que no hi ha més mots? O és que tot passa "col.lateralment" en aquesta dècada?
En el segle passat com passaven les coses? Frontalment?
Segons la definició del diccionari significa "Situat lateralment amb relació a una altra cosa", i és que avui dia ens situem sempre de cantó a les coses perquè així no ens afectin tant. Enfrontar-s'hi ja no està de moda, de fet si ets dels que vas a contracorrent no ets més que un pobre desgraciat (segons la visió generalitzada, que no vol dir que sigui així). Si ets un lluitador no estàs de moda...
Aquest cap de setmana feien una entrevista a la TV, no sé com es deia l'entrevistat però era una peça cara de veure, això sí, i li van preguntar com se sentia pel fet d'anar sempre a contracorrent i ell va respondre que no era ell el que anava a contracorrent sinó els altres, i a la vegada es preguntava "On van?". Una bona resposta per poder reflexionar. De moment li podríem respondre que molts periodistes saben que la corrent és "col.lateral", o sigui que ja no són ni a l'aigua, s'ho miren des de les vores (o així ens ho venen).

Els problemes d'avui dia són "col.laterals". I quan vingui el de debò i vingui de front on s'amagaran?

d'un repte o un entrebanc

2006-05-27T09:01:00.000-07:00

De quan decideixes començar quelcom important (o que penses en aquell moment que és important) i aquesta cosa s'acaba imposant com un repte. Un repte que va creixent perquè cada cop és més difícil, que es va convertint cada cop més personal perquè només el pots acabar tu, que cada dia el tens dins el cap sense tenir temps per poder-hi treballar.
Això és un repte o és un entrebanc?

Ho sabré quan l'acabi si l'acabo... I si no l'acabo també.

ELS ANUNCIS vs els anuncis

2006-05-22T01:26:00.000-07:00

L'últim anunci d'audi m'ha deixat encisada. Trobo que darrere aquests anuncis hi ha gent realment professional i que utilitzen el cervell.
En aquest anunci s'hi veu el funcionament en detall del cor, després la imatge del funcionament a "grosso modo". Després fa el mateix amb una llàgrima i l'ull. Finalment ho compara amb el cotxe i el seu sistema.
Però és que la música i tot l'ambient que han dissenyat està unificat. Em recorda l'altre anunci d'audi que anava passant imatges que simbolitzaven parts del cotxe.
Després tot seguit veus el típic de detergent, com per exemple "Dixan eres un campeón", i compara'l...La diferència és abismal. Les persones que fan el primer no tenen res a veure amb les persones que han ideat el segon.
Res a veure.
Amb publicitat així no m'importa que s'hi estiguin 10 minuts o 15.
Però amb els altres apago la tv.

Lorca... eran todos

2006-05-20T11:33:00.000-07:00

Aquesta obra de teatre té fragments amb diàlegs molt lúcids però d'altres que són absolutament prescindibles.
La visió que es dóna del que va passar al poeta em va agradar força, sobretot perquè donaven veu a les dues parts implicades. Per una banda ens parla el mateix Lorca (que no sé per què l'interpreta una dona), el seu amic el poeta Rosales, etc. I per l'altra banda trobem la persona que va detenir a Lorca, al "comandante" que n'era el principal responsable... I tots expliquen la seva visió dels fets: " cada uno cuenta su historia". Els actors repetien aquesta cantarella i penso que això és molt encertat.
Tot i que opino que sobraven uns 30 minuts els altres 60 es podien viure intensament.
Aquesta obra ajuda a reflexionar sobre el que va passar, ajuda a no oblidar que aquests fets no fa tants anys que varen passar... que tot això va destrossar moltes vides, moltes. Que Lorca tan sols tenia 38 anys quan va morir, i que com ell: "eran todos".

Sense pensar

2006-05-15T12:26:00.000-07:00

Sense voler, sense pensar, un acte et porta el pensament instantani d'un altre que tens íntimament associat.
Prendre un cafè en un bar és automàticament pensar en un cigarret.
Sortir de nit--> prendre alguna copeta que altra i alguns cigarrets...
Menjar patates fregides --> una cerveseta

Hi ha coses que et porten a d'altres per una mena d'automatisme... I sovint no tens ganes d'evitar-los perquè la convivència amb ells fa que te'ls aprecïis.

Una capsa de sensacions

2006-05-14T03:21:00.000-07:00

Sovint una olor em recorda tota una temporada i m'omple de records: positius, negatius, oblidats, enyorats... M'agradaria posar en una capsa les sensacions viscudes com aquell qui fa un àlbum de fotos. Així poder recordar més vivament i amb més "objectivitat" els moments que t'han ajudat a anar tirant endavant ( o enrere). Obrir la capsa i omplir-te de sensacions. O obrir-la només per respirar les aromes de les sensacions.
Tot això em porta a concloure que aquesta capsa, a diferència de la capsa de Pandora, seria la capsa de l'Ubi Sunt.
O sigui que Carpe Diem. Que el que avui passa ja no torna. El passat i el futur no existeixen. Només tenim el present. Tempus Fugit.
(En fa de segles que es pensa el mateix!)

Una fràgil bombolla

2006-05-08T05:06:00.000-07:00

Avui pensava, mentre conduïa, que sovint pots crear dins el cotxe una mena de bombolla aïllada de la resta del món. Una bombolla sense el soroll dels cotxes que tens al voltant.
Com? Posant una de les cançons que més t'agrada a un volum prou elevat... I pensant només en els detalls per a la bona conducció i en les bones vibracions que et fa sentir la música.
De totes maneres aquesta bombolla no es pot mantenir gaire estona, això és cert. És una fràgil bombolla però plena de sensacions relaxants i agradables. Després en un tres i no res sentiràs el: "flop!" i sabràs que la bombolla ja no hi és.

P.D.: Deu ser legal això de pensar i conduir alhora?? Si ho és... aviat ho prohibiran, i també prohibiran parlar amb qualsevol dels ocupants del cotxe perquè pot provocar accidents.
Ah! Però no patiu que els cotxes cada dia seran més potents, més cavalls, més velocitat... Però: " sssssss!", en silenci, calla, que si no et desconcentres i...multa! Només multa si tens sort.

A una flor

2006-05-03T05:16:00.000-07:00

Una flor, el per què una flor pot significar tant, a vegades.
Una flor si té color, si té olor, si és viva encara transmet dolçor, fins i tot companyia.
Una margarita, o clavellines o una senzilla rosa vermella encara tancada... són una flor.
Perquè una flor representa un fruit, ha passat una tardor crua i un llarguíssim hivern amagada i ha sortit quan intuïa la primavera.
Així la flor pot ser símbol d'amor, de records, de bellesa, d'enyorança, del que es vulgui.
Hi ha la flor de lis, la flor de lluna, la flor de mel, la flor de neu, la flor de nit, flor de papallona... les que es vulgui.
Però tal com surt la flor i esclata en mil aromes també decau quan menys t'ho esperes, que ja se sap que una flor no fa estiu.
;-)

MeMe

2006-04-23T06:02:00.000-07:00

Avui és Sant Jordi... és un dia bonic encara que no compleixis fil per randa la tradició. Es respira un dia de cultura, de sensibilitat... o quasi.

Intentaré fer aquest meme que ha fet la BET

A veure:
.-Amb quin personatge literari, televisiu, real, històric t'identifiques o t'identifiquen?

De moment no n'he trobat cap...

.-T'assembles a... o bé, a quin personatge t'agradaria assemblar-te?

M'agradaria assemblar-me a Charles Chaplin per moltes coses, menys pel físic,
perquè no m'interessa ser home.

.-A qui no t'agradaria assemblar-te en res?

A personatges estúpids i creguts com ara, per exemple, la insignificant
"periodista(?)" que es diu Marta i ni tan sols sé el cognom, que surtia
a Tnt amb en Jordi González.
Segur que ja sabeu qui vull dir...

.-Amb quin personatge aniries de festa?
Amb l'actor Robin Williams, per exemple.

.-A quin personatge t'agradaria seduir?

A cap, quina feinada, i encara m'enduria una gran decepció!

Una imatge val més que mil paraules

2006-04-20T02:29:00.000-07:00

De què podria ser sinònim aquesta imatge mòbil?

Dependria del moment en què la mira algú i qui és aquest algú.
Sempre hi ha la resposta bàsica: dir el que es veu simplement.
Però a mi m'agraden les coses rebuscades, ja veus, m'agrada complicar-me la vida: jo veig que els moviments dels dos personatges són diferents. Mentre un rebota les pilotes amb el cap, l'altre ho fa amb els peus. Però els dos reboten la pilota, aquí està la gràcia, la pilota els uneix i també uneix les dues accions, aconseguint que les pilotes vagin amunt i avall i les dues accions individuals es converteixen en una de sola. Tot plegat crea una distracció per qui la vulgui veure.
Les coses que veiem sempre tenen molt més mèrit del que sembla, fer una respota bàsica de les coses em sembla massa simple, els humans sempre ho compliquem tot i per tant tot acaba tinguent un esforç de rerefons que en un primer moment no es veu.

.

Barrera franquejable

2006-04-02T15:01:00.000-07:00

L'altre dia mentre corria em va passar com sempre, només feia cinc minuts que havia sortit de casa i ja tenia ganes de parar.
Però vaig continuar perquè m'havia fet un propòsit ferm de córrer tot un trajecte i ho havia de fer, era un repte.
Va ser així com vaig superar aquella barrera que hi ha entre el parar perquè sembla que t'estàs morint, que ja no pots més, de veritat que el cos no aguanta, no pots, no pots... però continues i continues... i CONTINUES! Quan aconsegueixes passar aquesta barrera mental i física pots córrer tanta estona com vulguis o quasi.
I llavors em vaig adonar que passa exactament el mateix quan estàs fent un treball que et costa molt, que l'has de rumiar i donar-hi moltes voltes. El recurs més fàcil és creure que ja no pots pensar ni analitzar més del que ja ho has fet,que ja has arribat al límit del pensament però no és així, et trobes la mateixa barrera franquejable que hi ha quan fas un exercici físic. Pots pensar més, pots analitzar més, en resum POTS FER-HO MOLT MILLOR, però no fotem, la barrera té un nom: MANDRA. Però no es tracta de la primera mandra, és la mandra del segon nivell, i suposo que hi pot haver la del tercer nivell, la del quart...
Si es vol avançar i es vol créixer és qüestió d'anar passant pantalles, mentals o físiques.

El meme de març

2006-03-27T00:05:00.000-08:00

Recopio un meme del blog de la Bet, que l'ha tret del blog de l'Isa però l'ha modificat una mica...

1. Agafa el llibre que tinguis més aprop. No el més xulu, ni el que més t'ha agradat, sinó el que estigui més a la vora.
2. Obra el llibre per la pàgina 123.
3. Busca la cinquena frase, o el cinquè paràgraf.
4. Copia el text en més avall.
5. Del trosset de text, tria la paraula que trobis més bonica i la que trobis més lletja, i explica'n el perquè.

Bé, el llibre que tinc més a prop és Escubidú, de l'Assumpció Cantalozella (com que estic fent un treball aquest és el que tinc a tocar), es va publicar l'any 1982, ara obro la pàgina 123 (què passaria si el llibre només tingués 122 pàgines? jeje):
"XVII. NOVEMBRE, 63
Tots els tons del vermell aquest diumenge. Com si el bosc s'hagués decidit definitivament pels colors. I jo per descobrir-los. <>, havia dit en Lluc a l'Anna. Canet d'Adri és petit allà sota seu i cada cop més fullam de colors. I l'Anna que ja em sento ben endins del novembre de vent. La son li acluca els ulls. La incertesa que ja fa dies m'omple les nits d'habitació. Per què mirar allò que ens angoixa? No entenc en Lluc. (...)"

Aquest és un trosset de la pàgina 123, on comença el capítol 17 de la primera part.

Hi ha moltes paraules que em semblen boniques però em quedo amb "aclucar" és una paraula interessant pels significats i pel so que té gràcies al grup "cl+c". Clic, cloc, cluc...
En aquest cas la paraula ve de cloure, que vol dir "Fer que (quelcom) tanqui alguna cosa." O simplement vol dir "tancar".

Una paraula que no m'agrada gaire...potser "fullam" per la sonoritat que té però ni "Fullatge" ni "fullaraca" em semblen molt millors.

En aquest fragment no hi ha cap paraula que sigui de gran rebuig o si?

Cadascú que pensi el que vulgui!

La cabra o... de qui és el mòbil?

2006-03-20T02:07:00.000-08:00

La cabra o... de qui és el mòbil?
Divendres van estrenar l’obra a Girona: La Cabra o qui és Sylvia?
Les entrades estaven esgotades per tant tot un éxit ja gairebé garantit. Les crítiques molt favorables en conjunt. Així doncs, tot va començar sobre rodes, el silenci era total, i va començar el teatre. Tot anava bé com la relació de la parella protagonista de l’obra però quan s’enfonsa la construcció familiar que havien fet junts, i que era tan estranyament perfecta, comença una baralla fantàstica, molt dramàtica però divertida, érem en un punt àlgid de l’obra i... SONA UN MÒBIL. Ahhh! Terrible! Però... tant com per parar l’obra i “fotre la bronca” a tot el públic? Tant? Quin culpa en tinc jo? Quina culpa té la resta del públic? Ja se sap, el públic és viu, VIU, té tos, té necessitats, i té descuits, a vegades greus descuits, és cert. Però cal trencar la màgia de l’obra? Jo vaig perdre la tensió i l’atenció, i des d’aquell moment ja no va ser el mateix i crec que l’actor principal tampoc va ser el mateix. De fet penso que ell no tenia un bon dia (també és viu, és normal) però va actuar amb poca professionalitat. Si la seva reacció hagués estat presa per un jove actor, per exemple, em sembla que ningú el voldria contractar. Em vaig sentir un xic estafada, tot i que reconec que m’estava agradant molt l’obra. Hauria d’haver escollit un dia en què ningú deixés sonar el mòbil, o un dia en què el fet de sonar un mòbil hagués estat superat pels actors. Que consti que crec que s’ha de tenir més consciència i apagar els mòbils, però una cosa no treu l’altra.

Recurs surrealista de barri

2006-02-26T04:28:00.000-08:00

Increïble.
Tornava tranquil.lament cap a casa quan de sobte em trobo que al mig de la vorera hi ha una senyora gran. Amb la senyora unes quantes bosses de la compra, bosses de la compra, ben carregades de fruita, que pesen. De cop i volta, un cistell surt volant del cel per caure gairebé als peus de la senyora. Però, què passa, d’on surt aquest cistell enganxat amb una corda? Mirant cap a dalt, i resseguint el recorregut de la corda, m’adono que ve del tercer pis, allà hi ha, suposadament, el marit de la senyora, preparat per començar la feina d’anar pujant i baixant el cistell amb les bosses de la compra.
Increïble.
Dues persones grans, que han trobat un recurs ben surrealista per fer arribar la compra al seu tercer o quart pis, no deuen tenir ascensor en el seu bloc. Com s’ho faran quan no puguin pujar les escales a peu? I quan ja no es puguin valdre ni fent invents? No podrien, aquesta parella, trobar alguna solució? Un ajudant voluntari? La primera reacció quan vaig veure la situació va ser la de somriure, perquè no deixa de ser un xic graciosa, però després de pensar-hi una mica... ja no em va fer tanta gràcia.

Horacios y Curiacios

2006-02-19T09:26:00.000-08:00

Ostres, per anar poc al teatre ja em val...
Sort que d'aquí poc tindré la sort de tornar-hi a anar.
Que què tal l'obra? Tenia trossos molt bons, de crítica a la nostra condició humana, però en altres trossos es feia pesada . Potser si hagués pogut veure les cares dels clowns més d'aprop l'hagués pogut disfrutar més. Els actors eren bons, això sí.
En fi, que no m'emociona parlar-ne, què hi farem.
Va ser molt més interessant una pel.lícula del Woody Allen, divertidíssima, boníssima. Feia temps que no reia tant. Però no sé com es titulava...

Sobre Horacios y Curiacios

2006-02-10T07:53:00.000-08:00

Avui aniré al teatre.
No recordo quan va ser l'últim cop que hi vaig anar, per tant, deu fer moltíssim.
És una obra que promet, però de moment no us diré res...
Quan l'hagi vist us ho explicaré!

isi isis

2006-02-02T13:19:00.000-08:00

I si...sis
I si em llevés una hora abans cada dia?
I si m'adormis dolçament sense cap malson ni cap sobresalt en tota la nit?
I si tingués temps per acabar allò que vaig començar?
I si cada setmana em sentís amb força i energia?
I si fes veure a tothom del meu voltant l'ampolla mig plena?
I si cada dia pogués recordar els errors que he comès?

De ben segur que el dia seria més tranquil, podria prendre el cafè amb llet mentre veig sortir el sol, o la boirina que es comença a despertar com jo. Els nens encara dormirien i el silenci suaument em donaria ànims i un somriure als llavis.

De ben segur que dormiria les hores que toquen per gaudir de bona salut mental.

Compliria molts reptes personals.

Tindria el mateix coratge cada dia, i el que avui no em venç tampoc ho farà demà!

Podríem compartir moltes petites alegries cada dia, cada dia.

No ensopegaria tan sovint amb la mateixa pedra.

Trobar o no trobar

2006-01-19T12:51:00.000-08:00

Fa dies que intento trobar una persona. I ni per correu electrònic, ni per sms, ni telefonant... Llavors esclata la pregunta: m'està evitant? Perquè si és així jo passo, ja no truco més, altra feina tinc!
I deixant de banda això, que el temps ja resoldrà, pensava que sovint quan busques una cosa no la trobes. En canvi, quan no la busques expressament... pam! Estava davant dels teus nassos.
Trobar trobar trobar
Què és trobar?
Per acabar de matar la reflexió he anat a mirar la típica definició de diccionari, i m'he adonat que trobar és molt més del que m'imaginava. Sí, la mateixa definició sembla que faci una reflexió sobre aquest verb i la vida que pot arribar a tenir entre els éssers vius.
Jo pensava que trobar era cercar una cosa que busques. I sí, però això no és tot. També és veure aparèixer per atzar una cosa que no cercaves (i això té relació amb que quan busques una cosa no la trobes i en canvi "per atzar" sí).

També significa que dues persones es troben "per atzar". I encara més...

Resumint, hauré d'esperar que l'atzar m'ajudi a trobar la persona que cerco. I és per atzar, potser també, que no l'he trobat.

Conclusions: hauria de pensar què és atzar, pensar-hi una bona estona.

I en comptes de treure'n l'entrellat m'he complicat més.

5 rareses habituals, 5 només? jejeje

2006-01-15T06:53:00.000-08:00

Molt bé, apa, ara em toca a mi fer el joc, oi Bet?

Molt bonic això...
A veure les regles del joc són les següents:
LAS REGLAS DEL JUEGO (copiadas del blog de la que no se apiada de mí...)El primer jugador de este juego inicia su mensaje con el título "5 extraños hábitos tuyos". Las personas que son invitadas a escribir un mensaje en su respectivo blog a propósito, de sus extraños hábitos, deben también indicar claramente este reglamento. Al final, debéis escoger 5 nuevas personas a indicar y añadir el link de su blog o diario web. No olvidéis dejar un comentario en su blog o diario web diciendo "Has sido elegido" y dices que lean el vuestro.

Ara m'he de concentrar per veure quines són les rareses ( o que a mi em poden semblar rareses, és clar) que es poden dir en públic:

A- No puc dormir si no tinc els peus ben calentons (tan a l'hivern com a l'estiu)

B- Cada dia busco la lluna al cel, he de saber com ho porta tot plegat, m'influencia bastant

C- Les coses que no vull que se sàpiguen gaire les escric més petitones

D- Tinc la mania d'olorar les coses, molts cops, la roba quan surt de la rentadora, el te acabat de fer, el cafè, la sopa... el que toqui en aquell moment ( he dit olors, eh? no pudors!!)

E- I em menjo la pell "morta" dels dits, cada dia, com si a casa no hi hagués menjar, com si passés gana, o pitjor encara, com si això fos alguna solució pel problemes de cada dia

Ja veieu sóc massa normal com per tenir rareses.

Ara em falta rumiar a qui li passo el mort

XD

LI PASSO A LA SISTER: I ARA VAIG A AVISAR-LA! pq no està massa al dia, em sembla.

Fatiga

2006-01-12T12:43:00.000-08:00

I arriba el dijous, a la nit, i ja no penses en rutina sinó més aviat en fatiga, aquest "estat de cansament general a conseqüència d'una activitat molt intensa o prolongada, sigui física o intel·lectual", com diu la definició de diccionari.
Sí, un cansament general, però que notes en concret, en diferents parts del cos. I es nota també psicològicament, i tant, quatre dies d'intens treball poden donar molts mal de caps, i molt variats! I entre que el cap bull i el cos s'arrossega... un, o una, només pensa en dormir per tastar un xic de renaixença l'endemà. Notar un xic de frescor per poder tirar endavant amb la rutina.

Rutina

2006-01-09T05:07:00.000-08:00

Comença el dilluns i penses que també comença la rutina de la setmana.
Però realment és rutina? Perquè cadascú es fa la seva definició de rutina.
La rutina és un costum al que ens hem habituat, que surt gairebé espontani. Més o menys, no?
Doncs jo gairebé no tinc rutines. Ni a la feina, ni a casa.
Potser també hi té a veure el fet de ser molt organitzat i metòdic.
Bé, ara ja no tinc més temps per donar-hi voltes.

Bloc: reflexió ( Ll. reflexio, -onis)

2006-01-09T05:01:00.000-08:00

	Aquest és un bloc per a comunicar algunes reflexions. Acció de reflexionar.
		Pensament, judici, etc, resultat de la reflexió.
		Operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis actes de coneixement, i àdhuc al jo o subjecte que els sustenta, i no al contingut d'aquests mateixos actes.